Guillem Tell era molt estimat entre els habitants de la seva ciutat natal, a Suïssa. Era un gran navegant i arquer. Es portava fatal amb el cruel duc Gessler, enviat per un país estranger per governar i sotmetre la regió on vivia Guillem.
Com diem, era un heroi per als veïns. Per això mateix, Gessler l’odiava i el temia. Per evitar problemes i enfrontaments, Guillem Tell se’n va anar a viure a les muntanyes amb el seu fill. De tant en tant havia de baixar al poble a menjar i coses per a la casa. Un dia, es va quedar sorprès en veure que totes les persones que creuaven la plaça s’inclinaven davant d’un pal alt coronat per un barret.
Què passa aquí? va preguntar
El duc ens ha ordenat que fem una reverència cada cop que passem per davant d’aquell barret- li va dir un senyor.
Em nego a inclinar-me davant d’un barret! va dir Guillem mentre creuava la plaça amb el seu fill.
Al moment, uns soldats li van donar l’alto i el van aturar. Van conduir Tell i el seu fill a la cort del duc Gessler.
Pel delicte de desacatament al seu barret, el duc el va amenaçar de tancar-lo a les masmorres del seu castell per sempre. Davant d’aquestes paraules, Guillem va mantenir la calma, cosa que va posar el duc encara més nerviós. Pensava que no hi havia manera de desmoralitzar-lo. Però se li va acudir una terrible idea:
Davant d’això, el duc li va fer una proposició. Li va dir que si era capaç de clavar la fletxa en una poma a una distància de cent passos, el deixaria lliure.
El tir era difícil, però Guillem estava segur d’aconseguir donar a la poma i va accedir-hi. Els guardes del duc el van portar a un camp on creixia un roure jove. El duc va fer amarrar el fill de Guillermo Tell a l’arbre i col·locar sobre el seu cap la poma. L’arquer es va posar pàl·lid i li tremolaven les mans. Si el tremolaven en apuntar la fletxa, temia posar fi a la vida del seu fill.
Aleshores el nen li va dir:
Tu pots fer-ho, pare. No tinguis por, no mouré ni un múscul.
Els soldats van amarrar el noi a l’arbre i van col·locar una petita poma vermella sobre el cap. Guillem va muntar la fletxa a la seva ballesta i va disparar donant just a la poma i partint-la en dues meitats. Havien guanyat la llibertat. Tot i això, el duc va acusar Guillem de traïció i el va enviar tancar.
Ves a casa, fill! Va cridar Tell al nen.
El van muntar en un vaixell i es van dirigir a un llac. Es va aixecar un fort vent i es van adonar que només Guillem Tell era capaç de dominar un vaixell amb aquest temporal. Ho va aconseguir i va poder per fi tornar al costat del seu fill i ser lliure per sempre.
