FRUTICULTORS
DEL BAIX EMPORDÀ
BAGUDÀ S.L.
BAGUDA FRUITS S.L., socio num. 15
L’avi Baguà va ser qui per allà el 1962 va creure que la rendibilitat que es podria treure cultivant pomeres no seria possible aconseguir-la si es continuava cultivant cereals i tenint vaques, però un cop feta la reconversió de cultius es troba amb que la venda de la fruita no era fàcil amb el conseqüent risc de poder perdre tota la collita. Aquest problemes en la comercialització van esser resols quan va passar a ser soci de la cooperativa Girona Fruits.
En el present els caps de l’explotació Bagudà Fruits S.L son el fill Josep i el net Jordi, en els últims anys l’empresa esta renovant-se i en una empresa moderna que alhora produeix fruita de qualitat quan diu que el tipus de sol que tenen en aquestes contrades te un punt de salobre, el que confereix un gust saborós, gracies el elevat contingut en sucres.
Actualment es una empresa moderna, en la qual el 80% de les finques de fruiters estan cobertes en sistemes de xarxa antipedra i en una important renovació de varietats per tal que la producció sigui la mes actual i acceptada possible el mercat. La modernització de l’empresa a comportat un nivell alt de inversions sobretot els últims anys.
Bagudà fruits és una empresa amb una trajectòria professional de tres generacions lligada a la fructicultura. El 1962 Josep Bagudà Perich plantar la primera finca de pomeres un cop començaren a produir aquestes primeres pomeres es trobar que la venda de la fruita no era fàcil amb el conseqüent risc de poder perdre tota la collita. Aquest problemes en la comercialització van ser ressols quan el 1966 va passar a ser soci fundador de la cooperativa Girona Fruits.
En el present la direcció de l’explotació Bagudà Fruits S.L son el fill Josep i el net jordi, actualment és una empresa moderna, en la qual el 80% de les finques de fruiters estan cobertes amb sistemes de xarxa antipedra i amb una important renovació varietal per tal que la producció sigui la més actual i acceptada possible al mercat. La modernització de l’empresa ha comportat un nivell alt d’inversions sobretot en els últims anys.
FRUTICULA BATLLE VIADER C.B.
Fruticola Batlle Viader C.B., socio num. 16
Des del 1964, dos germans són la tercera generació d’aquesta empresa frutícola que treballa la terra amb dedicació, professionalitat i respecte amb el medi ambient. Tot, emmarcat en un magnífic entorn natural com és la zona del Baix Ter.
BLAY FRUITES S.L.
BLAY FRUITES S.L., socio num. 19
Corria l’any 1964 quan degut a unes inundacions el Sr. Joan Pijoan, considerat per alguns el pioner de la fructicultura a les comarques de Girona, va quedar bloquejat a la carretera amb el seu vehicle. El cotxe es va haver de treure amb l’ajut dels cavalls d’en Joan Blay, avi de l’actual propietari de Blay Fruites, Abdon Blay. Aquell contracte entre el Sr. Pijoan i el Sr. Blay va donar com a fruit l’immediat plantació de les primeres pomeres cultivades de forma intensiva per la família Blay. Actualment, Blay Fruites està en plena expansió, la qual cosa implica “certes dificultats d’organització degut al ràpid desenvolupament que està tenint l’empresa”, segons comenta Abdon Blay, en Josep, pare de Abdon, per la seva banda considera que el futur no està tant en augmentar la producció com en guanyar encara més en la qualitat del fruit comercialitzat.
AGROALIMENTÀRIA MAS SAULOT
AGROALIMENTARIA MAS SAULOT S.L., soci num.32
Fa més de 50 anys Pere Frigola inicià l’activitat fructícola al Mas Saulot; aproximadament dos anys abans de la creació de la Cooperativa Girona Fruits. La família Frigola es defineix com a pionera i innovadora. Tant és així que, fa poc més de tres anys, Pau Frigola, el nét d’en Pere, inicià el projecte MOOMA. Aquest té com a finalitat donar una segona vida a les pomes a través de sucs mono varietals i sidra.
Pere Frigola creu que, actualment, s’ha d’apostar per noves varietats que obrin més mercat com les del grup Fuji, Gala o Vermelles. També considera que s’ha de tendir cap a una producció més sosteniblefent una bona gestió de l’aigua i aplicant l’adob estrictament necessari per no contaminar de nitrats les capes freàtiques del sòl.
De les 65-70 hectàrees de plantacions comercials d’Agroalimentària Mas Saulot S.L, aproximadament un 65% de la superfície es troba coberta amb malla antipedregada. Les varietats cultivades varien des de 5 Gala, 3 Golden, 2 Pink, 3 Fuji, 1 Red, 1 Granny, 30 de sidra en experimentació, 5 resistents a motejat i 2 de carn vermella.
Pel que fa l’elaboració de productes de poma, MOOMA ja disposa de 4 sucs mono varietals, 2 sidres i altres productes derivats de la poma com vinagre, compota, melmelada i Snack, entre altres.
JOSEP CREIXELL TARRADAS S.C.
JOSEP CREIXELL TARRADAS S.C., soci num. 42
“Actualment les pomeres tenen gairebé un tracte personalitzat”, amb aquesta frase en Josep Creixell ve a resumir com es cuiden les pomeres perquè aquestes produeixin fruita d’alta qualitat, tot i que pensa que “en els últims anys s’ha avançat molt en aquest sentit i encara queda marge per millorar”, Per altra banda, està convençut que “el productor ha pres consciència sobre el medi ambient i això, indefectiblement, ha comportat una millora en la qualitat i una reducció notable de residus de productes fitosanitaris”.
PAGES FRUITS S.B.
PAGES FRUITS C.B., soci num. 1146
En Josep Pagès recorda que “va ser l’avi el primer de la família que es va introduir en el món de la fructicultura moderna”. Es tracta d’una família d’arrels agrícoles donat que no només es dediquen a la fruita sinó que també cultiven blat de moro, blat i gira-sol. En Josep creu que “L’empresa no ha arribat a l’òptim de superfície dedicada a la fruita”. alhora que considera primordial produir una fruita bona i tenir un nivell organitzatiu adequat a la superfície conreada. “Una de les possibles explicacions de que la nostra fruita sigui bona es podria trobar en que el sòl d’aquesta zona és sorrencós”.
E.A.BRUGUERA S.L.
E. A. BRUGUERA S.L., soci num. 68
L’avi d’en Jaume Bruguera cultivava de forma extensiva fruiters, farratges, blat de moro, cereals…. Però ara fa trenta-tres anys va decidir iniciar una conversió de tots els seus camps en plantacions de pomera de cultiu intensiu. En els inicis donar sortida a aquesta quantitat de fruita es feia difícil, amb el qual van creure convenient entrar a la Cooperativa Girona Fruits, la qual cosa els va garantir la venda del producte. En l’actualitat en Jaume, cap de l’explotació E. A. Bruguera S.L. , pensa que podria ampliar l’explotació introduint altres cultius com la pera i altres noves varietats de poma. Per altra banda, és destacable la voluntat de l’empresa d’innovar i fer avançar l’agricultura tal i com ho demostra el fet que va participar en els primers assaigs de producció integrada aplicada a la fructicultura fets a les comarques de Girona.
EXPLOT.AGRÀRIES MAS PINELL S.C.
E. A. MAS PINELL S.C., soci num. 82
El Mas Pinell és va iniciar en la fructicultura en la dècada dels anys 50 per via dels germans del mas. Un del dos, que vivia a França va pensar que el cultiu de pomeres podia ser una opció agrícola viable a la zona. I així es varen plantar les primeres parcel·les de pomeres amb planta provinent de França. L’empresa, que és d’àmbit familiar, no només es dedica a la fructicultura, sinó que també té parcel·les de cereals, horta, farratge i inclòs bestiar. En Melcior, que és el fill d’un dels dos germans, pensa que és bo que “L’empresa no depengui exclusivament d’un producte”. Per altra banda, valora molt positivament l’aplicació de tècniques de producció integrada, que permeten obtenir productes de major qualitat.
AULET RIERA S.C.
AULET – RIERA S.C. Soci núm. 86
Des de fa més de 40 anys, l’empresa Aulet – Riera, S.C. es dedica a l’explotació de la poma en una empresa familiar situada entre les poblacions de Torroella de Montgrí i l’Estartit.
Amb una gran vinculació al territori, situat entre el massís del Montgrí i el Parc Natural del Baix Ter, a la finca s’hi cultiven diferents varietats de poma com Fuji, Granny Smith, Royal Gala, Golden i Vermella.
Les diferents generacions han centrat l’esforç en prioritzar la qualitat del producte, respectant el medi ambient així com els valors de la terra.
FERRER PONS MARTÍ
MARTI FERRER PONS, soci num. 89
Martí Ferrer és la persona que actualment porta aquesta empresa d’àmbit familiar, el seu pare i el seu oncle, per allà dels anys 50 van decidir que fer un cultiu intensiu de pomeres seria amb tota probabilitat mes rentable que no fer blat i tenir unes quantes vaques. En una primera instància, la venda de les pomes es feia a uns comerciants, amb els que aviat van tenir problemes, Poc després es van dedicar a fer cameres de conservació de fruita, per poder anar venent als mercats locals de la zona… En l’actualitat la Cooperativa Girona Fruits dona sortida a la fruita produïda. Martí considera que ” s’ha arribat a la superfície de cultiu òptim, però que sempre es pot millorar en qualitat”, mentre el pare li recorda al seu fill sobre quan s’ha avançat en el respecte al medi ambient des de que ell i el seu germà van introduir-se en el món de la fructicultura fa ja uns cinquanta anys.
MONTGRÍ FRUITS S.C.P.
MONTGRÍ FRUITS S.C.P., socio num. 92
Ja fa cinc generacions que la família Baquer treballa porcions de terra al sud del Massís del Montgrí, a la plana dominada pel curs baix del riu Ter. Com per a la majoria d’habitants d’aquesta zona, aquests dos elements geogràfics han estat des de sempre els referents pel desenvolupament de les activitats laborals de la regió. Aquest Massís singular, coronat pel Castell del Montgrí, ha estat un vincle històric present al llarg del temps, un punt de referència i l’element representatiu de la zona, un lligam entre les diferents generacions. I el riu Ter, en el seu últim curs abans de desembocar al mar, l’element que ha distribuït els diferents tipus de conreu per tota la zona depenent de la presència d’aigua.
El cultiu de les diferents generacions de la família ha anat variant al llarg del temps, però cadascuna d’aquestes ha treballat segons les seves possibilitats i la necessitat d’aliments que hi havia a l’època.
Actualment, aquesta feina amb el passat i el present lligat a la terra, la porta a terme en Josep Baquer. Des dels inicis, a diferència del seu pare, que conreava cereal i cuidava bestiar, va tenir molt clar que la seva dedicació dins aquest mon laboral seria agricultura. Ja fa uns 20 anys que va plantar el seu primer arbre fruiter i, a poc a poc, després de moltes hores de treball i dedicació al camp, aquell primer arbre s’ha convertit en una explotació fruitera que no és res més que el resultat del treball realitzat durant tots aquests anys. Tot això, tenint sempre l’ull posat en aquesta terra, la terra del Montgrí. És per això que els diferents noms amb els que ha volgut identificar-se com a empresa sempre han fet referència a aquest element de fita en el paisatge natural de la zona.
EXPLOT.AGRÍCOLA SALA S.C.
E. A. SALA S.C., soci num. 98
En Salvador Sala és el cap de l’explotació del Mas Bruguera. Es tracta d’una explotació de tipus familiar, en la qual hi treballen la seva mare i la seva dona. Actualment, cultiven blat de moro, cereal, farratges i inclòs tenen vaques a més de dedicar-se a la fructicultura. La tendència actual que pren l’explotació és augmentar la superfície de pomeres en detriment dels altres cultius, acabant-se d’introduir de ple en el món de la fructicultura iniciant-se en altres cultius com la pera i el préssec. En Salvador creu que “la fruita que produïm és d’una alta qualitat organolèptica gràcies a l’influencia que exerceixen la marinada i les característiques del sòl d’aquestes contrades” .
PASCUAL NEGRA, PERE
PERE PASCUA NEGRA, soci num. 44
“Les plantacions que ja tenen força anys produeixen fruita de qualitat inferior. És per això que en els últims anys s’ha fet una renovació profunda de les plantacions dels fruiters de casa. L’entorn dels camps i la zona on estan ubicats poden influir en la producció. Per exemple, els camps que estan més a prop del mar tendeixen a agafar menys malalties que no pas els que n’estan més allunyats. Igualment, si els veïns tenen fruiters que tenen alguna plaga és fàcil que si no els cuida, la plaga també acabi afectant a les finques properes. En quant al futur, es probable que la fructicultura es dirigeixi cap a d’utilització de productes fitosanitaris totalmetn naturals, i cap a la millora genètica de les plantes, per aconseguir produir una fruita totalment neta”. Considera en Pascual Negra, gerent de l’explotació familiar.
